IL·LEGAL PER
QUÈ INTERESSA AL CAPITAL!!
Assistim a una
crisi humanitària que ens deixa imatges d'horror a la Mediterrània i les
fronteres d'Europa, la major crisi humanitària des de la II Guerra Mundial. Són
milers, les persones afectades. Persones refugiades i immigrades que fugen dels
seus països d'origen, de la desigualtat, de l'explotació, de l'espoli, de la
injustícia i de les guerres, de les que les polítiques dels governs de la UE
són responsables directes. Unes polítiques neoliberals causants d'aquest drama
humà. La UE ha gastat milions d'euros en blindar les seues fronteres, mentre
desmantella les polítiques d'asil, endureix les polítiques migratòries fins el
límit de l'horror i criminalitza les persones desplaçades. Centenars de milers
de persones són víctimes de xarxes que aprofitant-se d'aquesta situació
trafiquen amb la seua desesperació i el seu dret a viure amb dignitat.
Una Unió Europea
que a dia d'avui regateja, de manera vergonyosa, xifres de persones refugiades
mentre segueix impassible i còmplice aquesta crisi humanitària per què no té
voluntat de canviar unes polítiques que beneficien al capital per davant de les
persones.
I són centenars
de milers. La gran majoria són ciutadanes sirianes, però també hi ha afganesos,
eritreus, sudanesos i iraquians. Dones, homes, infants, gent gran. El seu
periple és molt llarg i no s'acaba: Turquia, Grècia, Macedònia, Sèrbia,
Hongria, Àustria, Alemanya. Una situació que durant el darrer any hem vist
també a la Mediterrània, que ha esdevingut una veritable fossa comuna de milers
de persones que fugien de Líbia, del Sudan, Eritrea, Somàlia, Nigèria, Mali.
Moltes escapen de l'horror de la guerra, esperant una nova vida entre
nosaltres. Com fa setanta anys van fer milions d'europeus, finalitzada la
Segona Guerra Mundial. Com ho havien fet els nostres avis i besavis sis anys
abans, fugint del terror feixista acabada la Guerra Civil. Durant aquell
episodi de trista memòria, foren molts els països que van obrir els braços a
milers de compatriotes refugiats. En justa correspondència, ens pertoca ser
avui país d'acollida. Però no només perquè tenim memòria històrica, que també,
sinó com un acte de responsabilitat global i de solidaritat internacional. Un
acte d'humanitat.
Però no hem
d’oblidar a aquelles persones que per motius polítics o econòmics boten les
inhumanes tanques de Melilla, creuen l’estret en vaixells sobreocupats o estan
tancades en les presons racistes que té l'Estat Espanyol, els anomenats CIEs,
que pel simple fet de no provindre d’un país en guerra no tenen els mateixos
drets que les persones refugiades.
És en aquests
moments, com en tants altres, que la societat civil va per davant del govern de
l'Estat espanyol amb iniciatives de solidaritat com les ciutats refugi. I és
per això que EXIGIM:
·
La fi de les guerres del capital i
de la industria de l'armament.
·
Una política comuna d'asil basada
en els Drets Humans.
·
La creació de vies legals
d'entrada que acaben amb les xarxes de tràfic de persones.
·
La fi de la militarització de les
fronteres i de la criminalització de les persones desplaçades amb el tancament
dels Centres d'Internament per a estrangers.
·
Recolzament de les institucions a
les iniciatives de solidaritat ciutadanes.
Fem una CRIDA a
la ciutadania de Xàtiva, a mobilitzar-se per denunciar les causes d'aquesta
situació, a exigir solucions immediates i urgents que garantisquen a totes les
persones refugiades i immigrades unes condicions dignes de vida, a treballar i
exigir solucions per que no hagen de marxar dels seus països d'origen. Donem
exemple, convertim Xàtiva i el País Valencià en terra d'acollida.
Perquè cap persona és il·legal!
La solidaritat és
la tendresa dels pobles
Xàtiva setembre
2015.
_medio.jpg)
